Ramon Llull, Lògica en rimes

La Lògica en rimes (o Lògica del Gatzell) és la primera obra en vers de Ramon Llull posterior a la conversió, escrita durant l’època en què començava a concebre el seu projecte missioner i el sistema de l’Art. S’hi detecten dues fonts principals —les Maqāşid al-falāsifa d’al-Ghazālī i les Summulae logicales de Pere Hispà—, amb l’afegit de material original de l’autor, i també n’existeix una versió llatina en prosa, Compendium logicae Algazelis. Nous estudis i eines crítiques han permès reconsiderar la cronologia d’aquestes dues versions, i condueixen a la conclusió que la versió rimada no està subordinada al compendi llatí —com s’havia considerat tradicionalment— sinó que el precedeix. L’obra en vulgar evidencia la voluntat de Llull de presentar els principis de la lògica a un públic laic, adoptant formes i estratègies comunicatives típiques de la tradició poètica romànica, però introduint-hi les estructures logicosemàntiques que seran característiques de la seva dialèctica. La nova edició crítica, que es basa en el testimoni reaparegut de Sevilla, pretén solucionar problemes ecdòtics pendents i proporcionar un text més entenedor. S’ofereix, a més, una paràfrasi en prosa per facilitar la lectura i la interpretació de l’obra.